Missió
Promoure actuacions que contribueixin a la igualtat d’oportunitats dels treballadors i treballadores, en general, mitjançant la qualificació professional, l’assessorament i l’orientació.
Finalitats
- Assessorar i orientar els treballadors i les treballadores sobre les possibilitats i alternatives d’ocupació.
- Promoure la inserció laboral i qualificació professional dels treballadors i treballadores a través d’una formació que s’adapti a les seves necessitats i a les de les empreses.
- Participar en projectes internacionals que promoguin tercers països en qualsevol de les finalitats anteriors.
- Promoure la integració de la formació en la planificació estratègica de les empreses, relacionant-la amb els propis objectius, per fer front als requeriments dels mercats.
- Promoure el coneixement i l’ús de la llengua catalana com a element d’integració i cohesió social dels treballadors i les treballadores de Catalunya.
Paco Puerto Otero
(Las Cabezas de San Juan, Sevilla, 1947 – Barcelona, 1992)
Va anar a escola fins als set o vuit anys, ja que aviat s’incorporà al món del treball. Va aprendre l’ofici de forner i el de mestre de pala en el poble de Cotos, zona coneguda com l’Illa de l’Arròs.
Als 19 anys, en Paco deixà el seu poble per anar cap a Barcelona, on va fer de polidor i de venedor fins que ingressà al sector de la construcció, on treballà durant anys. Mentre feia el servei militar va obtenir el certificat d’estudis primaris.
L’any 1970 es posà en contacte amb Comissions Obreres, als menjadors universitaris del carrer Canuda. El van detenir per primer cop el 1971, mentre repartia propaganda de convocatòria a la vaga general durant l’ocupació policial de la SEAT. En Paco fou jutjat i empresonat.
Fou empresonat diverses vegades més fins que l’any 1976 li fou aplicada l’amnistia aprovada pel Reial Decret-Llei de 30 de juliol. Des d’aquest moment, en Paco va estar lligat al sindicat de Construcció de CCOO de Catalunya. Participà en el primer congrés de CCOO en la legalitat, i formà part de la seva Comissió Executiva, i fins a la seva mort fou membre del Consell Nacional.
Durant els anys vuitanta fou una de les persones que més contribuí a l’impuls de les polítiques d’ocupació del sindicat, a través dels centres d’assessorament ocupacional de CCOO, que es posaren en marxa amb la creació del Centre de Formació i Promoció Ocupacional el 1988, l’actual Fundació per a la formació i l’estudi Paco Puerto.