La Fundació Paco Puerto presenta, amb el suport de CCOO de Catalunya, l’informe de prospectiva 2024. En base a estudis existents, com els de CEDEFOP, de l’Observatori del Sepe, o de l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professional de Catalunya, aquest informe aporta la visió de més de 90 experts i expertes sindicals a l’hora de situar els reptes immediats que enfronten la societat i economia catalanes. La identificació de sectors amb excedents o vacants, que enfronten reptes de relleu generacional o d’obsolescència tecnològica, s’enriqueix amb una visió sindical que situa com prioritàries polítiques públiques i inversions per superar la penositat d’algunes professions o el fort biaix de gènere, sovint de caire sectorial, que continua llastant el món del treball.
CCOO de Catalunya reclama més recursos per atendre mitjançant la formació i l’ocupació les necessitats de la societat i del teixit productiu catalans. La presentació de l’informe de prospectiva de CCOO de Catalunya convida a debatre les pautes i recursos que calen per garantir la plena ocupació de qualitat a Catalunya.
En el marc de 20 famílies professionals de les que es presenten els i les seves professionals, les amenaces i oportunitats, les noves figures professionals i les necessitats formatives, l’informe de prospectiva facilita un recorregut per la realitat del món de treball a Catalunya i senyala algunes de les principals reptes que aquest enfronta:
– Tots els sectors tenen requeriments formatius i, per tant, cal una aposta decidida per part de l’Administració en clau pressupostària i a l’hora de facilitar una interlocució dinàmica en el marc del diàleg social.
– Ningú millor que els treballadors i treballadores coneix els requeriments formatius del seu lloc de treball. Per tant, cal impulsar-ne la definició participativa dels plans de formació de les empreses i la convocatòria de les taules de formació dels convenis.
– El biaix de gènere hi segueix estant present, en assignar preferentment a les dones feines als sectors de les cures o la sanitat, i als homes, professions lligades a la tecnologia. Cal un major reconeixement social de la tasca d’atenció a les persones.
– S’han identificat nous itineraris laborals en sectors com el de les cures, en el qual, a través de l’acreditació de competències, es pot crear un itinerari formatiu que millori les condicions de treball cobrint alhora vacants en sectors clau com la geriatria o la sanitat.
– La creació i la cobertura de noves ocupacions no només estan associades a la transició ecosocial o digital, sinó també a les necessitats i característiques del territori (envelliment demogràfic, transports…), a més de l’accés a béns i serveis fonamental com l’habitatge.
L’informe de prospectiva presentat identifica a més competències que cal integrar en el catàleg d’accions formatives en diversos àmbits com el turisme, la sanitat, la geriatria, l’administració o la logística. En clau de proposta finalment s’ofereixen de manera sintetitzada algunes de les reivindicacions que es consideren prioritàries a l’hora de millorar la qualitat, robustesa i cohesió del nostre teixit social i productiu. Així destaquen:
– La necessitat d’habilitar més eines en la prospecció a l’empresa, als sectors i als territoris, com facilitar l’aprofitament dels permisos de formació, l’activació del marc de relacions laborals o de la concertació territorial en aquesta matèria.
– Enfront les oportunitats del mercat de treball està la vocació professional de les persones. Ambdues s’han d’encaixar amb el suport d’una orientació que reclama de més recursos i de polítiques públiques que apostin per millorar el valor afegit sectorial.
– La demanda de contractació en origen xoca amb xifres encara punteres a nivell europeu pel que fa l’atur i també la sobrequalificació. La millor via per corregir-ho és la publicació de vacants, la intermediació i el reforç de les polítiques d’ocupació.
– Es palesa discriminació per raó de gènere, edat i origen, que margina professionals perfectament capacitats però amb característiques que no encaixen amb estereotips sense fonament. Superar aquesta estigmatització reclama de més sensibilització i de més supervisió i control públics.
